MP01

SUPORTS

Els diferents tipus de suports permeten donar permanencia de les coses, idees...

Orígens de la comunicació

• Pictogrames, signes o símbols. Se li atribueixen als sumeris (baixa Mesopotàmia cap al 4000 aC).


• Jeroglífics: figures gravades en fusta, pedra, etc. Anomenada “pintura del pensament”. Les figures representaven animals, plantes, formes humanes, astres, que poc a poc es van simplificar fins originar els signes i les lletres.
Els van utilitzar diferents pobles (azteca, xinesos, egipcis, cap al 4000 aC.
• Ideogrames, signe o element que expresa la idea sense emprar signes fonètics (sumeris 4000 aC). D’ells vam heredar els números romans i els aràbigs.

El papir

Descobert en el 3500 aC pels egipcis. S’obtenia de la planta “Ciperus papyrus” a la vora del riu Nil.
D’Egipte passa a Grècia anomenda “Biblos”. S’elaboren diferents tipus de papir, però els dos més importants varen ser l’heriàtic o sagrat (per a reis i la esglèsia) i l’emporètic (per embolicar).

Gràcies al papir es conserva tota la civilització grega i helenística, formant més de 500.000 rotlles la famosa biblioteca d’Alexanddria quan fou destruïda per Julious César (47aC)
L’últim papir es va emprar cap al 1507.

El Pergamí

Tros de pell en cal i curtit, es molt resisten i durader però molt costos.

El paper

Descobert a Xina per Ts’ai Lung l’any 105 aC a partir de la part tendra del cànem, seda, fibra de bambú i morera, draps i xarxes.
El descobriment del paper fou ignorat per Occident durant més de 8 segles. Arribà per uns presoners xinesos a Samarkanda.
Xina—Samarkanda—desert Gobi—Bagdad—Damasc—Egipte (sX)—Nord d’Àfrica—Xàtiva (1074)—Itàlia (sXII)—França (s XIV)—Bèlgica, Alemanya, Anglaterra (sXV)—Rúsia i Noruega (s XVI) – USA ( s XVII).

MATÈRIES PRIMERES

Fibres

Les fibres influeixen en la resistència del paper, a major longitud, major resistència i estabilitat dimensional, major opacitat i major capacitat d’absorció.

Fibres procedents de la fusta

Les fibres procedents de la fusta tenen una forma allargada i prima. El seu diàmetre és molt petit ( menys de 0,1 mm), però la seva longitud pot variar des d'un mm fins a un cm. Les fibres procedents de la fusta es poden classificar en dos grups:

a) arbres de fulla perenne
- longitud de la fibra 2-4 mm (fibra llarga) - donen resistència als papers

- necessàries en papers de baix gramatge


b) arbres de fulla caduca
- longitud de fibra= 1mm (fibra curta)


- donen llisor i uniformitat als papers.

2.1.2. Fibres no procedents de la fusta

La producció d'aquest tipus de pasta es concentra a Llatinoamèrica, Asia i Àfrica. No arriben al 10% de les fibres procedents de la fusta.

- fibres de fulles: cànem de Manila, pinya, etc.

- fibres corticals: lli, cànem, morera.

- gramínees: blat, arrós, cibada, blat, espart.


- péls de llavors: cotó, coc.

De totes, la palla de cereals és la més emprada.

2.1.3. Fibres secundàries

Es tracta de fibres que han sofert al menys un procés de fabricació. Actualment s'han desenvolupat sistemes de depuració que ha fet que la qualitat del paper reciclat sigui elevada.
A Espanya, les qualitats de fibres reciclades que s'utilitzen:

- paper continu

- arxiu i oficina

- diaris


- caixes Kraft

- cartró ondulat



Càrregues i Pigments

Són compostos inorgànics que es diferencien en el tamany de les seves partícules.

Les càrregues s'afegeixen al paper en massa, mentre que els pigments s'afegeixen a la superfície del paper.

Les càrregues influeixen en:


- la llisor superficial del paper. Més càrregues, més llisor.


- la opacitat. Més càrregues, més opacitat.


- porositat del paper. Més càrregues, menor porositat del paper.

Les càrregues que més s'utilitzen en la fabricació del paper són.

-       caolí: Blancor, opacitat, imprimibilitat.

-       carbonat de calci: blancor.


-       talc: opacitat i absorció dde greixos


-       guix
- diòxid de titani. Opacitat elevada, però és car.

Els pigments s'empleen per estucar . Els més emprats són:

            –  Caolí: Brillantor al calandrar.

            –  Carbonat calci: opacitat, s'utilitza en papers mate.

            –  Talc: brillantor.

            –  Diòxid de titani: opacitat elevada.

            –  Blanc satino: microporositat.

                                                                                                                                                        
         Per unir els pigments a la superfície del paper fa falta uns productes que s'anomenen lligants:

            –  midó

            –  làtex

            –  alcohol polivinílic

Additius 


Proporcionen al paper unes característiques físiques determinades en funció de la destinació del mateix. Els més emprats són:

                                                            –  blanquejadors òptics

                                                            –  antiescumants

                                                            –  encolants: retrasen la penetració de líquids en el paper.

                                                            –  colorants: en massa o en superfície.

                                                            –  Microbicides. Eviten la formació de fongs, bacteries.

                                    –  Resines de resistència en humid: s'utilitzen per a mantenir la 
resistència del                       paper quan es mulla (tanques publicitàries, envasos 
d'ampolles recuperables).

           –  Retentius i floculants: per millorar la retenció de càrregues en el 
procés de                        fabricació del paper.

   Composició fonamental

   Cel.lulosa: component principal de la fusta. Està constituïda per molècules de glucosa unides químicamnet. La forma més pura de cel·lulosa és el cotó que conté més del 90%. El cànem i el lli tenen un 80%. En la fusta varia des del 45% al 58% i en l’espart i la palla varia del 35% al 50%. 

  

   Hemicel·lulosa: són les que afavoreixen la unió de les fibres en el paper i són la causa de que les fibres s’inflin a l’absorbir l’aigua.
Al conjunt de la cel·lulosa i l’hemicel·lulosa se la denomina holocel·lulosa.

    Lignina: uneix entre sí les fibres i vasos. En el seu estat natural és amorfa i insoluble en aigua. És la responsable de l’engroguiment del paper.

  

    Matèries solubles o extractes: resines, tanins, olis, matèries colorants. La seva presència en la fusta pot influir en les coccions, la coloració i en les propietats de les pastes.

Preparació  

Tall

Per tallar un arbre s’ha de tenir en compte:

            -  el diàmetre òptim del tronc: 15-30 cm

            -  la longitud de fibra: 20 anys pera les resinoses i 15 per a les frondoses Un cop talat l’arbre s’han de realitzar les següents operacions:


        1.- Esmotxadura: eliminació de la copa de l’arbre


        2.- Tallat en rotlles entre 2 i 2,5 m

 Escorçat 
L’escorça de l’arbre s’ha d’eliminar perquè no té fibres i embrutaria les 
pastes.

Emmagatzematge 
Un cop talades les resinoses no poden estar més d’un any emmagatzemades i les frondoses menys de sis mesos.

Condicions:

                                            -  terra sec i net

                                            -  lloc sec i airejat

                                            -  la fusta ben escorçada.

                     Estellar 
Mitjançant maquines estelladores els tronc es redueixen a estelles o “chips”.

                     Tamisar 
Consisteix en que el tamany de les estelles sigui regular i uniforme.

COMPOSICIÓ DEL PAPER

COMPOSICIÓ DEL PAPER

De la Taula Plana passem al prensat

I del prensat passem al secat i acabats

L'Estucat i el Calandrat

PROPIETATS: Gramatge, Densitat i Volum específic

FABRICACIÓ CARTRÒ, CARTONET CARTOLINA

CARTULINA

FOLDING

PLÀSTICS

CARTONCILLOS

ISO12647/2 --> OFSET PLECS/BOBINA

1. Papers estucats brillo (Pasta química)
2. Papers estucats mate (Pasta química)
3. Papers estucats bobuna (LWC) (Pasta químca i mecànica)
4. Papers no estucats blancs  (pasta química)
5.  Paper no estucat grogues (pasta química i mecànica)

1 i 2 és OFSET plec

4 i 5 són tant plecs com bobina

ESTUCATS

• Estucats art brillo--> Gramatge estucat 40 g/m2 i 3 capes d'estucat (Baixa resistència al desgast)
• Estucats art --> Gramatge estucat 40 g/m2 3 capes d'estucat - Publicitari/Catàlegs
• Estucats triple capa--> Gramatge estucat elevat - Editorial: Revistes bona qualitat i comercial  
• Estucats doble capa / industrials / moderns--> Gramatge estucat 20 g/m2 i 2 capes d'estucat
• Estucats una capa --> Etiquetes
• Estucasts lleugers--> Capa d'estucat màquina i gramatge estucat 10-15g/m2 -Comercial/editorial de curta vida
• LWC (Low weight coated) --> Gramatge 50-70 g/m2 gramatge estucat 10 g/m2 Revista 
• MWC (Mediu Weight Coated) --> Gramtges 70-150 g/m2
• SC (Supercalandrats) NO ESTUCATS - Grametg 50-70g/m2 Resvistes / Catàl·legs

Papers estucats 

• Papers autocopiatius --> Lliberen la tinta per pressió
• Paper tèrmics --> Capa reactiva al calor

Papers estucats ús packaging (laminacions)

Papers Offset

•  Ofset corrent
• Ofset extra
• Ofset pigmentat
• Ofset amb més volum: Poca càrrega - Text editorial

LITOGRAFIA

OFSET

PLÀSTICS

• Composició
• fabricació
• Aplicacions
• Propietats barrera

Composició

- Són  materials orgànics compostos de C i H.

- Es formen per la polimerització de monòmers donant com a resultat largues cadenes anomenades polímers

Classificació

Termoestables

- Estan reticulats i tenen una estructura molt rigida.

- Necessiten pmolta calor i catalitzadors per conformar-se

- No es pot reciclar

Termoplàstics

- Formen llargues cadenes ramificades, no són tant rígids

- Es poden reutilitzar.

Elastòmers

-Estructura poc reticulada

- Tenen certa elasticitat 

- Difícil reciclatge

Ordenació molecular TERMOPLÀSTICS

Amorfs:

- Sense ordenació macromolecular

- Transparents

- PELD, PC, PVC

Semicristal·lins:

- Zones cristal·lines i amorfes
- PP, PE

Cristal·lins:

- Perfecta ordenació molecular 

- Difícil obtenció.

Processos de fabricació

Conformació per injecció:

- Es fon el termoplàstic , s'injecta en un motlle i quan es refreda es solidifica

- Punt d'injecció característic

- Peces complexes de qualitat i acabades

Conformació per extrusió: secció constant

El material s'empeny o s'extreu a través d'un encuny d'una secció transversal desitjada. Els dos avantatges principals d'aquest procés per sobre de processos manufacturats són l'habilitat per crear seccions transversals molt complexes i el treball amb materials que són trencadissos ja que el material només troba forces de compressió i de cisallament.

Termoconformat de làmines

- Es calenta una làmina de termoplàstic, s'adapta a un motlle per l'acció del buit i al gelar solidifica.

- Formes no molt fondes respecte de l'amplària

Extrusió bufat

- A partir d'un tub extruït, es tanca el motlle soldant el motllle soldant el cul deixant una rebava, i s'injecta aire a pressió.

Injecció bufat

- A partir d'una preforma injectada, i amb el coll perfectament acabat, es tanca i s'injecta aire a pressió

Tintes

1. Imprimir
2. Durabilitat 
1. Vernis: Resina / Resina + Oli
3. Adherència
4. Resistència (Doblat, humitat, Rayos UV, doblat, fricció
5. colorimetria: poder de pigmentació
6. No tòxiques 

Formulació tinta

1. Pigments: / Sòlids / Insolubles / --> Molienda determina la finura a pigment més petit més bona serà la qualitat de la tinta.
2. Colorants: / Líquids / Solubles
3. Barreja fase líquida

Element instal·la exterior 

1. Resitència humitat
2. Resitència raigs UV
3. Pigment gruixut
4. Vernís Gruixut
5. Impressió serigrafia
6. Tintes UVI
7. No és pot utilitzar colorants

TINTES

• Tintes Uv
• Tintes digitals
• Toner 
• Tinta líquida 
• Vernissos

Composició 

• Pigment/ Colorant
• Resina (funció filmógena)
• Olis Vegetals (Funció filmógena)
• Olis minerals (Disolvents)

Tintes UVI

• Pigments
• Oligomers: fan de resina termoplàstica
• Monòmer: Fan de transport o dissolvent
• Fotoiniciadors: Fan de catalitzadors --> Radiació UV

Característiques:

• Secat instani
• Apenes hi ha absorció--> Poc guany de punt
• Capa gruixuda / 20-30 g /
•  Protecció:
• abrassió
• fricció
• Fendit per poder doblegar
• Alt brillo

Tintes digitals

Tintes INK-JET

• Aigua
• Solvent (Alcohol, glicol)
• UVI
• Capçal d'impressió--> Petites gotes, 10 picolitres
• Pot taponar:
• Pigments blancs
• Resines (s'ha de baixar molt la viscositat)  

UF2: TRACTAMENTS SUPERFICIALS EN LA INDUSRIA GRÀFICA

FORMATS DIN

A4 - 210 x 297
A3 - 420 x 297
A2 - 420 x 594  -->  B2 500 x 700
A1 - 841 x 594  -->  B1 1000 x 700
A0 - 841 x 1189 --> B0 1000 x 1400

Aquests format provenen del format de planxes ofset

FORMATS DIGITALS

RA // RA-3 (430 x 305) // SRA // SRA-3 (450x320)

Per unions fortes  dona igual els materials que utilizi sempre utilitzaré adhesiu.

Per unions entre paper utilitzaré adhesiu base aigua, l'adhesiu s'evapora ja feta la unió

Per unions amb base solvent són les més fortres i s'han de secar abans de fer la unió.

I les unions més dèbils són les de parafina o cera